Una setmana inoblidable...

Sabeu allò que diuen de... Ha estat una setmana inoblidable!!!!!! Jo no desig a ningú la meva setmana. El primer dia de feina varem començar amb un malalt d'origen francès amb un estat lamentable, amb una infecció del peu tremenda amb larves blanques que, poc a poc, se'l anaven manjant, la necrosis era més que evident (ni que decir de los gusanitos), el varem trobar xocat. Varem decidir d'intentar remuntar-lo per entrar a quiròfan per amputar-li la cama per sota del genoll, ja que la lesió s'estava estenguent. Després d'unes 4 hores de "cures intesives" varem aconseguir estabilitzar-lo i preparar-lo per la intervenció. Va sortir de quiròfan molt malament i acabà parant-se tot just arribar a la sala d'hospitalització. No varem poder fer-hi res.

Al dia següent, ens va arribar una nina embaraçada de 32 setmanes (17 anyets) amb hipertensió, molt edematosa i, com no, també molt desmillorada. Presentava contraccións molt seguides però sense haver dilatació. Varem aconeguir parlar amb la ginecologa a Espanya que ens va sugerir un tractament de xoc per a la eclàmpsia, però que en menys de 24h hauria d'aver parit o el risc de mort (de l'infant i d'ella) era elevat, donades les circumstàncies amb les que ens trobem aquí. Varem començar el tractament i montarem guardies metge-dui per controlar-la a ella i al fetus. Cap a les 22:30h va passar el que ningú volia que passes, sense haver dilatat lo suficient, es va detectar bradicardia fetal (80bpm). Varem haver de sortir pitant per fer-li una cessària. El cirugià general com a principal, un traumatòleg d'ajudant, una infermera de sala d'instrumentista i jo de circulant. Al bloc pre-IQ 2 pediatres i una infermera per rebre al nounat prematur. La cessària va ser un èxit, però la reanimació del petit va ser llarga i dura però, amb tot varem aconseguir traure'l. Un dels pediatres es quedà tota la nit per tenir-lo ben vigilat. Al dia següent semblava que l'infant podria tenir alguna possibilitat, però la deixadesa de la seva mare era més que evident i va cladre d'una bona bronca perquè s'ho prengués en serio. Aquest dia va passar sense més incidències (només el cansament de la nit anterior).

Al matí següent en el cambi de guardia ens varen dir que l'infant no havia respirat gairabé durant la nit i que durant una de les rondes s'el varen trobar mort. Sense haver tingut temps de païr-ho, cap a les 12h arriba a urgències un infant xocat, presenta una malaria cerebral amb anèmia severa. Comencem maniobres de reanimació, a passar-li sang, farmacs i líquid. No varem poder fer-hi més. Era una nina de 17 mesos preciosa, però el seu cor va deixar de bategar massa prest. No varem poder reprimir la ràbia i la impotència de tot plegat, les llàgrimes ens varen alleujar.

Avui, però, ha estat el un dia radicalment diferent, pel que fa als desenllaços (perque l'estrés també hi ha estat) i han nascut 3 infants, 2 besons que venien de cul i que, tot i estar ja preparant la cessària, al final han nascut per part vaginal i una nina que, afortunadament, han nascut a terme, sans i forts!!!!

No, es pot dir que ens avorrim, però ho direm perquè les hores mortes es fan pesades i llargues. Els ritmens de la gent d'aquí són massa lents fins i tot per mi que, com a bon mallorquí... ses coses sense pressa... Pel que fa als moscards, no ens donen treba i cada dia a les 17:30 ja estant tots a punt per picar-nos i fer-nos la vida puta.

Bé, crec que per avui ja és suficient. Massa coses que vos he contat, i massa que he obviat. Vaig a sopar (com els europeus a les 19h) i a dormir que estem fets pols.

Salut a tots!!!!