Alguns de vosaltres ja sabeu la bonanova. En realitat de bona no en té gaire. La meva aventura africana s'ha acabat. Vaig partir no fa ni un mes, però en aquest temps han passat massa coses, moltes d'elles no tan bones com m'haurien agradat. Algunes inevitables, l'Àfrica es l'Àfrica, d'altres però, no tenen res a veure amb els ritmes i realitats d'aquest continent; tant extraordinari i acollidor, i a l'hora tant dur i egoista. Hi ha raons suficients per partir i tornar a Barcelona, però també n'hi ha prou per tornar aquí algun dia. Potser encara ara, que em resta una setmana de feina, és massa prest per treure conclusions subjectives d'aquesta experiència que no m'atraviré a qualificar de desastrosa, i restaré un temps a poder dir quelcom raonable i conscient de la realitat viscuda durant aquestes setmanes.
Emperò, i amb tot, vull comentar-vos que si torn no és per romandre definitivament al Vell Continent. No penseu que, per haver tingut una mala experiència amb aquesta ONG estigui disposat a renunciar als meus somnis, a les meves aspiracions, metes i objectius. Ningú ens va dir que la vida seria un camí de roses, amb tot, les roses també tenen espines.
Gràcies per haver compartit aquest viatje amb mi. Esper que en un futur no molt llunyà ens podrem retrobar en un altre blog on exposar les impresions d'altres aventures i vivències amb altres entitats i escenàris. Qui sap si tornaré al Camerun, qui sap que farem amb el demà, doncs cada minut que vivim el vivim sense saber que farem en el proper.
"... Para algunos, la vida es galopar un camino empedrado de horas, minutos y segundos. Yo, más humilde soy, y sólo quiero que la ola que surge del último suspiro de un segundo, me transporte mecido hasta el siguiente..."
Emperò, i amb tot, vull comentar-vos que si torn no és per romandre definitivament al Vell Continent. No penseu que, per haver tingut una mala experiència amb aquesta ONG estigui disposat a renunciar als meus somnis, a les meves aspiracions, metes i objectius. Ningú ens va dir que la vida seria un camí de roses, amb tot, les roses també tenen espines.
Gràcies per haver compartit aquest viatje amb mi. Esper que en un futur no molt llunyà ens podrem retrobar en un altre blog on exposar les impresions d'altres aventures i vivències amb altres entitats i escenàris. Qui sap si tornaré al Camerun, qui sap que farem amb el demà, doncs cada minut que vivim el vivim sense saber que farem en el proper.
"... Para algunos, la vida es galopar un camino empedrado de horas, minutos y segundos. Yo, más humilde soy, y sólo quiero que la ola que surge del último suspiro de un segundo, me transporte mecido hasta el siguiente..."
Diego!
ResponEliminaM'ho va dir fa poc la Laia que habies tornat, a mi també hem va pasar de tornar amb un sentiment contrariat, estic segur que lo bó perdurarà