Quan les coses no van bé...

Alguns de vosaltres ja sabeu la bonanova. En realitat de bona no en té gaire. La meva aventura africana s'ha acabat. Vaig partir no fa ni un mes, però en aquest temps han passat massa coses, moltes d'elles no tan bones com m'haurien agradat. Algunes inevitables, l'Àfrica es l'Àfrica, d'altres però, no tenen res a veure amb els ritmes i realitats d'aquest continent; tant extraordinari i acollidor, i a l'hora tant dur i egoista. Hi ha raons suficients per partir i tornar a Barcelona, però també n'hi ha prou per tornar aquí algun dia. Potser encara ara, que em resta una setmana de feina, és massa prest per treure conclusions subjectives d'aquesta experiència que no m'atraviré a qualificar de desastrosa, i restaré un temps a poder dir quelcom raonable i conscient de la realitat viscuda durant aquestes setmanes.

Emperò, i amb tot, vull comentar-vos que si torn no és per romandre definitivament al Vell Continent. No penseu que, per haver tingut una mala experiència amb aquesta ONG estigui disposat a renunciar als meus somnis, a les meves aspiracions, metes i objectius. Ningú ens va dir que la vida seria un camí de roses, amb tot, les roses també tenen espines.

Gràcies per haver compartit aquest viatje amb mi. Esper que en un futur no molt llunyà ens podrem retrobar en un altre blog on exposar les impresions d'altres aventures i vivències amb altres entitats i escenàris. Qui sap si tornaré al Camerun, qui sap que farem amb el demà, doncs cada minut que vivim el vivim sense saber que farem en el proper.

"... Para algunos, la vida es galopar un camino empedrado de horas, minutos y segundos. Yo, más humilde soy, y sólo quiero que la ola que surge del último suspiro de un segundo, me transporte mecido hasta el siguiente..."

Una setmana inoblidable...

Sabeu allò que diuen de... Ha estat una setmana inoblidable!!!!!! Jo no desig a ningú la meva setmana. El primer dia de feina varem començar amb un malalt d'origen francès amb un estat lamentable, amb una infecció del peu tremenda amb larves blanques que, poc a poc, se'l anaven manjant, la necrosis era més que evident (ni que decir de los gusanitos), el varem trobar xocat. Varem decidir d'intentar remuntar-lo per entrar a quiròfan per amputar-li la cama per sota del genoll, ja que la lesió s'estava estenguent. Després d'unes 4 hores de "cures intesives" varem aconseguir estabilitzar-lo i preparar-lo per la intervenció. Va sortir de quiròfan molt malament i acabà parant-se tot just arribar a la sala d'hospitalització. No varem poder fer-hi res.

Al dia següent, ens va arribar una nina embaraçada de 32 setmanes (17 anyets) amb hipertensió, molt edematosa i, com no, també molt desmillorada. Presentava contraccións molt seguides però sense haver dilatació. Varem aconeguir parlar amb la ginecologa a Espanya que ens va sugerir un tractament de xoc per a la eclàmpsia, però que en menys de 24h hauria d'aver parit o el risc de mort (de l'infant i d'ella) era elevat, donades les circumstàncies amb les que ens trobem aquí. Varem començar el tractament i montarem guardies metge-dui per controlar-la a ella i al fetus. Cap a les 22:30h va passar el que ningú volia que passes, sense haver dilatat lo suficient, es va detectar bradicardia fetal (80bpm). Varem haver de sortir pitant per fer-li una cessària. El cirugià general com a principal, un traumatòleg d'ajudant, una infermera de sala d'instrumentista i jo de circulant. Al bloc pre-IQ 2 pediatres i una infermera per rebre al nounat prematur. La cessària va ser un èxit, però la reanimació del petit va ser llarga i dura però, amb tot varem aconseguir traure'l. Un dels pediatres es quedà tota la nit per tenir-lo ben vigilat. Al dia següent semblava que l'infant podria tenir alguna possibilitat, però la deixadesa de la seva mare era més que evident i va cladre d'una bona bronca perquè s'ho prengués en serio. Aquest dia va passar sense més incidències (només el cansament de la nit anterior).

Al matí següent en el cambi de guardia ens varen dir que l'infant no havia respirat gairabé durant la nit i que durant una de les rondes s'el varen trobar mort. Sense haver tingut temps de païr-ho, cap a les 12h arriba a urgències un infant xocat, presenta una malaria cerebral amb anèmia severa. Comencem maniobres de reanimació, a passar-li sang, farmacs i líquid. No varem poder fer-hi més. Era una nina de 17 mesos preciosa, però el seu cor va deixar de bategar massa prest. No varem poder reprimir la ràbia i la impotència de tot plegat, les llàgrimes ens varen alleujar.

Avui, però, ha estat el un dia radicalment diferent, pel que fa als desenllaços (perque l'estrés també hi ha estat) i han nascut 3 infants, 2 besons que venien de cul i que, tot i estar ja preparant la cessària, al final han nascut per part vaginal i una nina que, afortunadament, han nascut a terme, sans i forts!!!!

No, es pot dir que ens avorrim, però ho direm perquè les hores mortes es fan pesades i llargues. Els ritmens de la gent d'aquí són massa lents fins i tot per mi que, com a bon mallorquí... ses coses sense pressa... Pel que fa als moscards, no ens donen treba i cada dia a les 17:30 ja estant tots a punt per picar-nos i fer-nos la vida puta.

Bé, crec que per avui ja és suficient. Massa coses que vos he contat, i massa que he obviat. Vaig a sopar (com els europeus a les 19h) i a dormir que estem fets pols.

Salut a tots!!!!

Benvinguts al Camerun, el país on les línies contínues no existeixen (o si?)

Senyores i senyors!!!!! Ja som al Camerun. País dels moscards, les iguanes sobre les taulades, de n'Eto'o... Idò si. Tot just sortir de l'aeroport, m'esperava en Silvain, el xofer de LH a Kribí, amb una ruta nocturna de 2 hores aproximadament fins a Kribí. Un diàleg molt interesant entre ell i jo amb un idiome que podriem denominar com a francanglé amb certs tints d'espanyol difícils de reproduir... Algun us preguntareu el perquè del títol... En aquestes dues hores i mitja de ruta, vaig veure com els camerunesos podrien conduir sense problemes a Mallorca. Als mallorquins ens agrada conduir pel mig, perquè has d'ocupar un carril quan en tens dos per ocupar, o tres!!! Les línies contínues existeixen per conveni mundial, però no com a senyalització. La sortida de l'aeroport no té, de fet cap línia. És com una gran avinguda entre les Avingudes de Palma i la Diagonal de BCN, sense cap tipus de senyalització, senyal, línia, semàfor, farola... Tots van per on volen, motos, busos, camions gegants, cotxes i com no, també nosaltres amb un Yundai de l'any den Matusalem!!!! Els intermitens són com a Palma un extra del cotxe que hom utilitza per fer guapo!! Si vols girar a l'esquerra gires, si vols adelantar a 4 camions de 12 metres amb cotxes i motos per totes bandes ho fas i sense cap problema. Sortit ja de Douala... al tanto aquí també tenen PEATGES!!!!!! i se paguen !!!! perque sinó tens un senyor (que de vespre no es veu perque està amagat, o és perque és negre...) que de repent te fot damunt sa carretera una corda plena de pinxos que te foten ses rodes... També hi ha controls policials, que tampoc veus perque són negres i van vestits de verd militar (podries passar per damunt i...) que t'aturen amb uns fanalets tope monos, mentres ún fasteja una senyoreta (per no dir puta) al costat de la "garita", l'altre et mira en pla.. Òstia un blanc!!!! i l'altra et demana el passaport (que convenientment ha de dur algun bitllet de 20€, casualment on t'han sellat el visat...). Una cosa molt curiosa. No hi ha llum a la calçada, de manera que els cotxes els veus d'hores lluny, però tot i així els que venen de cara et fan les llargues unes cuantes vegades a uns 50 ò 100 metres, per si no els has vist. Però lo millor és quan els tens a 2 metres de tu, que duen els llums de creuament i ZAASSSSS!!!! T'encenen les llargues abans d'haver-te passat. Pa' matarlos i per matar-nos, perquè tela marinera!!!! Et quedes cec!!!! Bé transcorreguts alguns km's arribem a Kribi, on a la casa de la ONG m'esperen els companys per jo sopar i ells mirant com sop (no explicaré un moment tant subrealista...) i anar a dormir. Són les 00:30, i s'ha d'estar en peu a les 7h máxim per agafar el cotxe i anar fins Ebomé, on hi ha l'hospital... Els detalls sobre aquests toquen a la pròxima entrega, perque el debut no ha pogut ser menys decepcionant!!!! Primer "embolsado" al Camerún... no podia ser d'altra manera... Per cert, pels de Sant Pau... aquí hi ha un trauma que s'hi va formar. M'agradaria veure als que pasturen per allà fer de METGES com fa aquest.

Salut a tots des de Kribí.
Una aferrada!!!!

Thinking in Cameroon

Bon dia!!! Falten 7 dies pel Dia-C. Fent inventaris i llistes del que m'he d'endur. Una mica estressat per tot i pel francès... Malaït francès!!

Pels que no sabeu que significa el Dia-C, és el dia 27 de septembre de 2009, la Hora-C són les 09:30, hora a la que surt el meu avió destí a Douala, República del Camerun, fent una escala a París. Unes 12h de vol en total i prop de 7000km de recorregut (BCN-París poc més de 1000 km, París-Douala 5000km).

Camerun és un país de l'Àfrica sub-sahariana, situat a zona subtropical molt pròxima a l'equador, al ben mig del Golf de Guinea. L'envolten al nort-oest Nigèria, al nord i nord-est el Chad, a l'est la República Centreafricana i al sud la República del Congo, Gabon i Guinea Equatorial. El País s'organitza en 10 províncies amb una població de prop de 16 milions d'habitants. Les llegües oficials són l'anglès i el francès, tot i que a gran part del territori es xerra francès. Existeixen prop de 250 llengües autòctones, gairabé una per cada un dels grups ètnics que conviuen al Camerun.

Treballaré durant 3 mesos amb l'ONGD Lanzarote Help (LH), els quals gestionen diferents progectes sanitaris i sociosanitaris al País. Romandré a la localitat de Kribí, a la Província del Sud, departament de l'Ocean. Kribí és una petita ciutat costanera de prop de 60 mil habitants, que des dels darrers anys s'ha anat consolidant com el principal punt turístic de Camerun, principalment per les seves extènses platges d'arena blanca i fina. És a uns 6km al sud d'aquesta població on es troba el poblat d'Ebomé, principal localitat de treball de LH. Aquí trobem l'Hôpital d'Ebomé à Kribí (HEK). Es tracta d'un no tant petit hospital que dona atenció primària i d'urgència a la població del voltant, atenent pacient dins d'un radi de 150km aproximadament, tot i que no resulta extrany que alguns pacients provinguin de més enfora i tot. L'idioma vehicular és el francès.

Kribí es troba envoltada per la selva tropical, igual que l'hospital d'Ebomé. Al sud de la localitat hi ha el riu Lobé . Si ens endinsem en la selva remuntant el riu, a uns 15km, arribem a 3 assentamnet de l'ètnia Badgeli (el mot "pigmeu" resulta, als seus membres, despectiu) on LH disposa d'un petit dispensari més o menys improvitzat on dona asistència sanitaria als habitants de la zona. Es disposa d'un traductor per poder mantenir les converses.

Yaoundé és la capital administrativa de Camerun i Douala la capital econòmica i on arriben la majoria de vols internacionals d'arreu del món. Al nord de Douala, a unes 4 hores desde Kribí, trobem la ciutat de Limbé, al costat un poble anomenat Ombé. Aquí LH col·labora amb un dels pocs orfanats que hi ha al país. El Rhema Grace Orphanage o (RGO) on hi viuen prop de 90 nins i nines, molts d'ells víctimes del VIH, que patiren els seus pares i que pateixen molts d'ells. Es proporciona assistència sanitaria i es col·labora amb la llogística. Actualment s'estan fent obres de millora, a fí de poder proporcionar unes comoditats i condicions higièniques mínimes on no n'hi havia. La llengua vehicular és l'anglès.

He creat aquest blog per poder anar contant-vos ses meves experiències en aquest món nou que vaig a descobrir. Vos contaré amb qui faig feina, com és la feina i com són les gents amb les que m'enrevoltaré. Esper que en la distència ho disfruteu tant com esper fer-ho jo.

Una abraçada i fins aviat!